El dia en què la dona reconegui les seves qualitats masculines i l'home accepti les seves qualitats femenines, significarà que reconeixem que som ginàndrics; que tenim moltes personalitats, moltes facetes per desenvolupar.

Les dones som més de la meitat de la població mundial i més d'un terç de la força de treball. Hem d'adoptar mesures col.lectives i individuals servint-nos del poder econòmic com a treballadores, consumidores, votants, administradores, executives i empresàries. Podem utilitzar el nostre vot perquè augmenti el nombre de dones que defensin càrrecs públics. Podem organitzar grups de pressió a diferents nivells per influir en l'adopció de decisions oficials. Tenim el dret a la igualtat d'oportunitats i de tracte, a la plena participació en la vida política, civil, econòmica, social i cultural. La eradicació de totes les formes de discriminació basades en el sexe són els nostres objectius prioritaris.

El concepte de sexisme designa pràctiques i ideologies discriminatòries respecte a les dones, i assenyala que aquestes són tan injustes i condemnables com les que afecten els individus per raó de les seves ètnies, de les seves religions o de les seves filiacions polítiques. El sexisme, és a dir, les pràctiques, els prejudicis i les ideologies que desvaloren i inferioritzen les dones en relació als homes, encara figura entre els mals més greus que pateix la humanitat. De fet, per una banda, les dones es veuen afectades per aquesta situació i, per l'altra, totes les societats es priven amb això d'un immens potencial de qualitats intel.lectuals i humanes que són ignorades o menyspreades. Aquestes diferències que inferioritzen el sexe femení són el producte d'un tracte social injust cap a les dones, i que ha de ser substituït per una consideració equitativa, d'igual dignitat a aquella que es concedeix als homes en tots els aspectes de la societat: família, treball, vida social, política, artística, accés a les tecnologies, a la ciència, a l'esport, etc.

Gairebé totes les religions concedeixen a les dones un paper secundari en el ritus i en la vida social. No importa que en aquest planeta hi hagi més dones que homes. O que les declaracions dels drets humans parlin d'igualtat. La marginació de la dona és un fet. I les religions hi contribueixen. Hi ha el triple de dones religioses que d'homes. La proporció femenina és encara més gran entre els seus fidels. I malgrat tot, estan fora dels òrgans amb poder de decisió respecte al ritus. Les dones catòliques no poden oficiar les cerimònies, però sí poden fer-ho alguns membres de religions protestants. Això no succeeix en l'església d'Anglaterra, que tampoc accepta el ministeri femení. A la religió àrab i hindú tampoc oficien les dones i les jueves, tan sols ho fan a casa. En països com Argèlia l' integrisme islàmic ha assassinat més de 400 dones els últims tres anys esgrimint el nom d'Al.là. El seu únic delicte: ésser dona.

Als països desenvolupats com els que estan en procés de desenvolupament, la família és l'agent més eficaç de transmissió del sexisme. A tots els països, la dona s'ocupa més que l'home de les feines domèstiques i l'home treballa freqüentment durant un major nombre d´hores fora de l'entorn familiar a canvi d'un salari. El treball de l'home es valora perquè aporta diners; el treball domèstic es minusvalora perquè, encara que el seu objectiu és el benestar dels fills i del marit, no dóna rendibilitat econòmica. Això constitueix un motiu potencial d'imposició d'estereotips sexistes a les nenes o nens. El pare apareix com a superior i la mare com a inferior, una situació que es veu accentuada per la legislació familiar, que sol concedir al marit el títol de cap de família.

Malgrat els progressos innegables, les dones estan encara en desavantatge, ja que tenen accés en condició de desigualtat a les polítiques i als mitjans fonamentals per l'activitat empresarial. El nombre de dones entre els funcionaris encarregats de prendre decisions és encara mínim si es compara amb la proporció de dones en el total de treballadors. La percentual mundial de dones parlamentàries ha disminuït en els últims anys. Només 8 dels 184 estats membres de les Nacions Unides tenen dones com a representants permanents. Gairebé cent països no compten amb una sola dona en els seus parlaments. En totes les categories laborals els homes ocoupen aproximadament una tercera part més que les dones que tenen la mateixa capacitat i experiència. Es tracta d'una qüestió de drets humans. Les dones constitueixen més de la meitat de la població mundial i més d'un terç de la força de treball. Tenen dret a la igualtat d'oportunitats i de tracte en el treball.

L'escola no és una institució aïllada de la societat, sinó que hi està inserida i tendeix a transferir a nenes i nens els valors i normes socials de l'època i la societat que els/les envolten. És per això que fins i tot quan els governs subscriuen els ideals d'igualtat entre els sexes, l'escola continua actuant com a vehicle dels estereotips sexistes i segueix practicant discriminacions desfavorables per a les dones. Aquesta contradicció resulta patent si s'analitzen els rols femenins i masculins que presenten els llibres, manuals escolars i les actituds del professorat.

La llengua d'un poble conserva les experiències d'aquest i, amb elles, les veritats i els errors sobre la realitat que hom traspassa a les generacions posteriors i configura així una determinada visió del món. La construcció social del gènere comença en relació amb l'adquisició del llenguatge. Des del naixement les nenes i els nens estan exposats a estímuls verbals que reprodueixen els seus estereotips de gènere, i preparen el camí per a les funcions que d'elles o d'ells s'espera en un futur.

Els avenços aconseguits per la dona en la vida social i econòmica estan sent retardats per la imatge que la publicitat i els mitjans de comunicació donen d'ella. L'aparició de dones en la premsa i la televisió es limita quasi exclusivament a artistes o mestresses de casa. Poques vegades apareixen dones empresàries, intel.lectuals, científiques o polítiques. De totes formes, la seva aparició és insignificant al costat dels homes de la seva mateixa professió. La mirada que el cinema i la televisió ofereixen en tant que construcció i relat sobre el món i la imatge de la dona està totalment vinculada al pensament patriarcal. La dona, en la publicitat, continua sent un objecte de decoració; se la segueix utilitzant com a reclam visual.

Moltes dones s'han vist forçades a ignorar la seva capacitat de plaer sexual. La bona sexualitat de la dona era la que s'adaptava al que s'entenia com a sexualitat de l'home. Però no és només el dret masculí